DIUMENGE XXIV DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

La festa del perdó

Jesús vivia intensament la comunió amb el seu Pare. D'aquesta vivència interior en parlava a la gent. No era pas fàcil fer-se entendre: inventava contes, proposava comparances i explicava paràboles que captivaven a pagesos i pescadors, persones senzilles, a qui volia revelar l'experiència del Regne de Déu. En el nucli del seu missatge sempre hi trobem el Pare: ple de bondat, immensament misericordiós i creador de vida. I Jesús és l'instrument d'aquesta bondat, d'aquesta misericòrdia i d'aquesta vida. Vol fer present la força salvadora de Déu en el cor dels qui l'escolten i segueixen, especialment dels pecadors.

I ens explica tres paràboles: totes elles acaben en una explosió de festa, a la que tothom hi és convidat. Celebrar l'alegria del perdó i compartir-la comunitàriament és una assignatura gairebé oblidada en les nostres comunitats.

Amb la paràbola del pare de bondat incommovible, que estima apassionadament els seus dos fills, una de les més commovedores que trobem a l'evangeli, ens proposa aprofundir en l'abrandat amor del pare que, amb les seves besades i abraçades entranyables, no actua com el patriarca d'una família que es fa respectar davant dels criats i els veïns, sinó que perd el control i quan encara és lluny el fill petit, el veu i es commou i corre a trobar-lo. Se li tira al coll, l'abraça, interromp la seva confessió, el vesteix, li retorna l'anell, el fa calçar amb les sandàlies d'home lliure i fa matar el vedell gras per la festa. Tot és perfecte, fins que arriba el gran. El que mai no se n'ha anat de casa. El que tota la vida ha complert les ordres del pare com un jornaler més, i no com un fill. I ara, el pare surt a parlar-li amb tendresa, amb el cor a la mà. El nostre Déu és així.

Xavier Targa Ballesta, natural i veí de l'Escala, i

Mar Paniagua Gratacós, natural i veïna de Roses.

L'enhorabona als contraents!