DIUMENGE II D'ADVENT 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

És hora d'avivar l'esperança

Com  quan la pluja aviva els sembrats o el vent atia el foc que s'apagava, així és la Paraula que ens arriba en aquest temps de gràcia de l'Advent. L'esplèndid poema messiànic d'Isaïes, amb la soca tallada i seca que rebrota inesperadament, n'és el paradigma: la nostra fe en Déu pot rebrollar si tenim el coratge de confiar, d'esperar i de fiar-nos del tot del seu amor, que té pensat, des de tota l'eternitat i per sempre, per cadascú de nosaltres, un sorprenent i meravellós projecte. I el vol realitzar, costi el que costi.

Quina llàstima, si la seva crida amorosa ens troba adormits en el desànim, la rutina o en la complaent resignació! Seria tan magnífic que ens abandonéssim al seu pla, que tinguéssim l'audàcia de lliurar-li la nostra voluntat i confiar-li el cor, perquè la conversió fos una realitat i, així, caminéssim decidits cap a Ell tota la vida! L'evangeli ens ho reclama amb les paraules contundents del Baptista, que sense contemplacions ens fustiga les falses seguretats, la presumpció de pensar que ja som prou bones persones, només perquè no fem mal a ningú i som complidors de preceptes.

Anem errats si pensem que la conversió és cosa dels altres i no pas nostra. Que no som nosaltres els que hem de canviar sinó el veí. Si no fem cas de la Paraula que ens vol instruir, edificar, transformar, rejovenir i donar-nos la força i el consol d'una esperança viva, perquè Jesucrist es faci present enmig nostre i el seu Regne transformi aquest món trasbalsat.

Ens cal canviar de pell. Com l'escultor que amb l'escarpa i el martell transforma el bloc de roca en una obra d'art, deixem que Déu, amb martelleigs constants, vagi arrancant tot allò de nosaltres que és sobrer o inútil, perquè neixi a poc a poc la seva obra esplendorosa.