AVUI CELEBREM LA FESTIVITAT DE L'ASSUMPCIÓ DE LA MARE DE DÉU AL CEL.

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue, violí i guitarra.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

L'Església celebra, avui, amb una gran joia la solemnitat de l'Assumpció de la Verge Maria. 

I ens invita a contemplar una doble realitat. D’una banda, Santa Maria gloriosa en la participació definitiva a la Pasqua de Jesucrist; i, de l’altra, la plenitud a què estem destinats nosaltres mateixos. Per això demanem de viure, com la Verge de Natzaret, “sempre orientats cap a Déu", tendint amb el cor i la intel·ligència a viure segons la paraula divina per poder arribar a la glòria on ha arribat ja la Mare de Déu.

El motiu de joia de la solemnitat d’avui és, per tant, també doble: la glorificació de Maria i la vocació que hem rebut a viure eternament feliços. Una vocació adreçada a tota la humanitat. Veient Maria en la glòria del Crist, veiem quina és la grandesa de l’ésser humà, quina és la seva dignitat i quin és el destí de la seva existència. I, en fer-nos-en conscients, veiem, encara, quin és l’amor de Déu per cada ésser humà.

Els textos litúrgics de la solemnitat ens remarquen que no sols ens hem d’alegrar per les meravelles obrades en Maria, en la seva vida i en la seva Assumpció, sinó també del que aquesta Assumpció significa per a nosaltres. Perquè, si procurem acollir, meditar i posar en pràctica la Paraula de Déu a l’estil de Santa Maria, també podrem “participar de la seva glòria” en el Regne celestial del Crist; tal com ho demana avui repetidament la litúrgia (oració col·lecta). Per això, conscients de la nostra fragilitat i de la nostra inconstància, hem de demanar, també, tal com farem al moment de preparar-nos per a l’oblació eucarística, que “els nostres cors” siguin “abrusats” en l’amor del Pare perquè “visquin sempre orientats” cap a ell (oració sobre les ofrenes). Orientats cap a Déu i amb el caliu de l’amor, podrem seguir espiritualment el camí que ha recorregut la Mare del Senyor fins al final.
Així ho pregarem, encara, un cop hàgim rebut el sagrament salvador del Cos i de la Sang de Crist, quan demanem que “per la intercessió de la Verge Maria, pujada al cel, puguem arribar a la glòria de la resurrecció" (postcomunió).

(Extret de l'Abadia de Montserrat, 2008).