Diumenge, Febrer 15 2009

Esdeveniment
« anteriorDiumenge, Febrer 15 2009següent »
Key 1

Avui és Diumenge, el Dia del Senyor

Dades de l'esdeveniment
Tipus: 
Celebració
Data: 
15/02/2009 - 12:00

 

DIUMENGE VI DE DURANT L'ANY

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i reb amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

 

                                                   *  *  *  *  *

 

COMENTARI:

Si voleu, em podeu purificar

Els leprosos en temps de Jesús eren abandonats a la més absoluta marginació. Considerats pecadors, castigats per Déu, la societat els confinava a llocs aïllats que feien feredat. El leprós de Marc era ben especial: lluny de caure en la desesperança, ple de valentia, assumeix el risc de sortir del seu amagatall forçat per presentar-se davant Jesús. Ves a saber com li havia arribat l'anomenada del Mestre de Galilea! El cas és que es palplanta davant d'Ell i li etzibà l'autèntica pregària que surt del cor: Si voleu, em podeu purificar.

Quan hom prega així, Déu queda desarmat, sorprès, meravellat, i, compadit, no pot fer res més que allargar la seva mà per "tocar-nos". Aquesta pregària és com dir, em poso a les vostres mans, feu el que us sembli, que es faci la vostra voluntat, aquí em teniu, confio en Vós, enlloc no estaré més segur.

Sabem que la pregària és la clau de volta de la nostra vida religiosa. I també que és el nostre taló d'Aquil·les, el punt dèbil per on falla la nostra vida de seguiment de Jesús. Veient el leprós, sembla tant senzill pregar! Però a nosaltres, com ens costa! A voltes perquè ens compliquem la vida, d'altres perquè ens fa por de dir faci's la vostra voluntat, i la majoria de vegades ens falta amor, confiança i abandonament. O perquè no hem experimentat la necessitat del leprós, o perquè ens manca valentia per sortir del cau del propi "jo", el cas és que la nostra pregària es torna pesada, formulista, interessada, avorrida, rutinària o inexistent.

Diu l'evangeli que Jesús tocà amb la mà el leprós: quina experiència més suggestiva i evocadora, alhora, per a nosaltres!