CAÇAR MICOS

La cobdícia és sinònim d'"ambició" o "afany excessiu". És l'afany per desitjar més del que es té, l'ambició per voler més del que s'ha aconseguit. Per això no té importància el que fem o tinguem; la cobdícia mai no s'atura.

Els caçadors de micos han inventat un mètode genial i infalible per a capturar aquests animals. Un cop descobert el lloc on acostumen a ajuntar-se, enterren en el sòl uns atuells de coll llarg i estret i el recobreixen amb terra, deixant només l'embocadura ran de l'herba. Després fiquen en els atuells uns grapats d'arròs i algun fruit que agraden als micos.

Quan es retiren els caçadors, els micos s'acosten als paranys preparats. Com que són curiosos per naturalesa, examinen els atuells i, quan s'adonen de les llaminadures que hi ha dintre, introdueixen les seves mans agafant un bon grapat de menjar, com més gran millor. Però el coll dels atuells és molt estret. La mà buida hi entra fàcilment, però quan està plena no pot sortir. En aquest moment surten els caçadors i els capturen fàcilment, perquè, encara que es resisteixen molt, no volen obrir la mà i abandonar el que han agafat.

La cobdícia els ha perdut!

Per incoherent i absurd que pugui semblar, quant més progrés econòmic desenvolupa una societat, més infeliços acostumem a ser els seus components. D'aquí vé que els països més rics del món acostumen tenir una taxa de suïcidis més nombrosa. En el món, es calcula que un milió de persones es suïciden cada any. I almenys uns quinze milions ho intenten sense aconseguir-ho. Oblidant la incòmoda veritat que s'hi amaga darrera d'aquestes xifres, i malgrat això, moltíssimes nacions estan adoptant les creences i els falsos valors que promou l'estil de vida materialista i consumista i, alhora, deshumanitzador que, malauradament, va guanyant terreny entre nosaltres.

El cobdiciós no té cap límit moral ni legal per a aconseguir el que vol. Si cal perjudicar físicament o moralment a algú ho farà sense cap remordiment.