CELEBREM AVUI LA FESTA DE SANT MARTÍ DE TOURS, EL NOSTRE PATRÓ 

A les 12,30h  Ofici Solemne presidit per Mons. Francesc Pardo, Bisbe de Girona, qui farà la cerimònia de l'entrada del nou rector Mn. Martí Colomer. Serà cantat per la Coral "El Progrés", de Palamós i amb la participació també dels assistents.

Al final es cantaran els "GOIGS" en honor de Sant Martí  (veure'ls en un dels adjunts a baix).

Tot seguit, gaudirem d'un breu concert a càrrec de la mateixa coral.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

41è APLEC DE SANT MARTÍ D'EMPÚRIES 

A les 4 de la tarda, Audició de Sardanes, a la Plaça Major, per La Cobla la Principal de l'Escala.

                                                            *  *  *  *  *

Hi esteu tots convidats i Bona Festa!

Veure PROGRAMA en un dels adjunts a baix.

Veure també ACTUACIONS VIGÍLIA 41è APLEC.

 * Nota: A "Advocacions", de la secció "Espiritualitat", hi trobareu un resum de la vida de sant Martí de Tours.

                                                            *  *  *  *  *

COMENTARI: (Del Diumenge XXXIII de durant l'any)

Déu ha començat la creació de l'univers i ens ha fet col·laboradors seus en aquesta obra. Déu, que estima, no vol fer les coses tot sol. Ens tracta com a persones adultes, capaces de tenir responsabilitat i iniciativa, donant-nos un gran marge de confiança.

La paràbola s'aplica a la vida de cadascú i a la vida de l'Església. El que crea la diferència entre els dos tipus d'administradors és l'actitud de confiança o de por. El qui administra els bens s'arrisca a fer un mal negoci o a no tenir el benefici previst, però treballa amb confiança. El qui amaga el talent retrata la persona presonera d'una falsa imatge de Déu com a jutge rigorós que fa por i no inspira confiança. Per això queda paralitzat sense fer res de positiu i perdent l'oportunitat d'usar en bé dels altres els talents rebuts.

El Papa Francesc parla d'aquestes dues actituds quan diu que és millor tenir una Església accidentada perquè s'arrisca i busca camins per ser servidora en el món d'avui, que no pas una Església malalta pel tancament, la por o per aferrar-se a les pròpies seguretats. A punt d'acabar l'any litúrgic, ens hem de preguntar quina mena d'administradors som nosaltres.