DIUMENGE III DE PASQUA 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

  Senyor, us lloaré sempre

  Del cel nou i la terra nova Crist ressuscitat n'és el centre. “Milers i miríades de miríades” ho celebren en la litúrgia celestial: “... força, honor, glòria i lloança” a l'Anyell! Milions i milers de milions ho proclamen en la litúrgia de l'Església: “Per Ell, amb Ell i en Ell...”. I tota l'assemblea aclama: AMÉN. Aquest Amén és el mateix crit de lloança al cel i a la terra: és el Crist-Amén, mort i ressuscitat, que el Pare ha constituït Senyor de cels i terra, pels segles dels segles.

  Però el Crist gloriós que seu a la dreta del Pare, no s'ha desdit ni s'ha desentès de nosaltres. És tan a prop i es fa tan trobadís que prepara l'esmorzar dels seus amics. Pobres de nosaltres si ens deixés! I pobres de nosaltres quan el deixem!

  L'episodi evangèlic, ric en simbolismes, ens en parla. L'escena, vora el Tiberíades, és plena de records de la primera crida: el passatge familiar, la barca, les xarxes, la mirada del Rabí que passava, les quatre de la tarda... (Jn 1,39). Ara, junts, a iniciativa de Pere, hi tornen, “però aquella nit no pescaren res”. Prou que s'hi escarrassen, però és hora foscana, i els falta Crist, que és la llum. Hem d'aprendre que de nit i sense Ell no podem fer res (Jn 15,5). És amb Jesús que arriba la claror pasqual, l'alba de la nova creació, del temps de l'Esperit, de la humanitat nova, creada a semblança de la seva imatge gloriosa.

  No hi pot haver missió sense força de l'Esperit. Les aventures autosuficients són en debades. Necessitem la llum del Senyor i ser dòcils a les seves indicacions, que mai no ens falten. I tenir els ulls nets, rentats en la claror de la pregària, per saber-lo veure vora la mar del seu infinit amor i de la nostra clamorosa indigència.