Dimanche, février 27 2011

Esdeveniment
« précédentDimanche, février 27 2011suivant »
Key 1

Avui és Diumenge, el Dia del Senyor

Donnée du événement
Genre: 
Célébration
Date: 
27/02/2011 - 12:00

DIUMENGE VIII DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

 

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Abandonats al Senyor

Tinc un amic que a les assegurances les anomena closques protectores. Em truca i m'ho recorda: “Amb les closques protectores, dormo tranquil”. I jo, que llegeixo l'evangeli, em dic: “Quantes closques necessita l'home creient per estintolar les seves inseguretats?”.

Cada closca és una servitud. I, avui, la Paraula ens demana d'escollir amo. Perquè, l'un i l'altre a l'hora no pot ser. També ens parla de confiança. Una paraula força oblidada, especialment quan pinten bastos.

Conec encara qui es dóna ferventment a la lectura de llibres especialment escrits per trobar seguretat en la vida: enfortir l'autoestima, refermar el jo interior, consolidar la personalitat i, sobretot, prevenir l'infart.

Per altra banda, de fa temps que se'ns acusa als cristians de recórrer a la fe com aquell qui pren un analgèsic. I he de reconèixer que, de vegades, la nostra fe en Déu, fins la dels cristians practicants, fa més impressió de contracte d'assegurança que no pas de relació personal amb el Senyor, en el qual s'hi reposa amb tota l'ànima.

Torno a llegir l'evangeli i confesso que no sé abandonar-me als braços providents del Pare. Perquè sempre tinc menjar quan em ve gana, i més de quatre vestits, i casa i diners i assegurances... I també tinc el neguit, “propi dels pagans”, tot i creure que Déu és el meu Pare.

Conec les interpretacions tranquil·litzadores: servir Déu no exclou una economia realista, mentre els afanys no siguin excessius, ni m'abandoni a l'ansietat o a la cobdícia d'acumular... Però el que de veritat em falta és el coratge de Francesc d'Assís. I la llibertat de Clara. Aquest és el problema.