DIUMENGE XVIII DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

"Doneu-los menjar vosaltres"

La gentada és immensa. Generació rere generació de fills de déu que caminen exhaustos per aquesta terra. Cansats, assedegats, afamats. Enmig de deserts sense horitzó. De pous sense aigua. Cercant menjars i begudes massa cares que encara donen més fam i més set.

I Jesús ens crida. Amb l'esperança que acceptem la feina: "Doneu-los menjar vosaltres". Vol que ens en fem responsables. Que ens multipliquem per la solidaritat. Que fem nostra la fam de la multitud. Els seus problemes. Les seves necessitats.

Vol que sentim dins nostre el foc del seu amor, la mateixa fam i set que ell experimenta, el mateix anhel de revelar-se als qui no el coneixen, de donar-se en aliment als qui mai n'han sentit parlar, per saciar-los de cos i d'ànima i fer-los descobrir el seu Regne, sense pagar res, sense necessitat de donar res a canvi.

Crida als seus deixebles perquè vol que experimentem la seva compassió. Que ens commoguem com ell davant de les innombrables necessitats, de tant sofriment i dolor, i que siguem sensibles a les situacions desesperades de tants fills de Déu estimats. Feu-vos-en càrrec, ens diu: la seva indigència és cosa vostra.

"Veniu a mi", que sóc l'únic que puc saciar el vostre cor. Mengeu del meu pa que és deliciós i us saciereu de vida. Vull apaivagar la vostra set i saciar la vostra fam de pa i d'amor, de comprensió i amistat, de justícia i veritat, de joia i eternitat. Veniu, que jo no us defraudaré.

I quan vegem que cau la tarda, que tot es torna més fosc, que som lluny desert endins..., no en dubtem mai, que Jesús és sempre amb nosaltres, i ens regala la seva paraula, i ens fa enardir el cor. I tot ell és taula parada, amb abundància de pa i vi per a tothom.

Alba Sbert Marín, de Barcelona.

L'enhorabona als seus pares Roberto i Beatriz i familiars !