Dimanche, novembre 15 2009

Esdeveniment
« précédentDimanche, novembre 15 2009suivant »
Key 1

Avui és Diumenge, el Dia del Senyor

Donnée du événement
Genre: 
Célébration
Date: 
15/11/2009 - 12:00

  

DIUMENGE XXXIII DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i reb amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

 

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Inscrits al llibre de la vida

  El missatge apocalíptic de les lectures d'avui no ens han de fer perdre la calma. Les imatges terrorífiques de catàstrofes cosmològiques i els anuncis de cataclismes, de dies de desgràcies, tribulacions i infortunis, que Jesús ens fa als seus deixebles, ens volen advertir de la caducitat i fragilitat de totes les coses que ens envolten: “El cel i la terra passaran”. Hi ha, però, una cosa inamovible: “Les meves paraules”. 

  Tot serà escombrat: ideologies, discursos dels savis, institucions mil·lenàries, victòries glorioses, poders econòmics, prestigis i reialeses, fortaleses i dominis. Tot, tot, serà sotmès a la pols que el vent s'emporta. Si en aquestes coses hi posem el cor estem perduts. 

  A les darreries de l'any litúrgic, els deixebles de Jesús som invitats a ancorar la nostra vida en l'única realitat que és eterna: les seves paraules. Viure la Paraula, heus aquí el repte! Configurar-hi la vida, ajustar-hi els anhels, conformar-hi el compromís, omplir-hi els ideals. Amb el seu ajut i la pregària: i molta paciència, i constància, i fortalesa, i vigilància. Lluitant a contracorrent, tastant el menyspreu, assumint la pròpia fragilitat, sense trair el combat per la justícia ni abdicar dels deures de cada dia: amb l'única garantia de la Paraula, que durarà per sempre.

  Així, doncs, tornem a rellegir, poc a poc, l'evangeli, per trobar-hi la proximitat de Jesús i la gran esperança que, passi el que passi, ell sempre ens farà costat. Viure sabent que l'avui és provisional i que la llavor del món definitiu ja està germinant dins dels nostres cors, perquè les seves paraules són de vida eterna.