A un home de Déu li van preguntar en què consistia això de “viure la fe i ser testimoni”. Ell, sense pensar-s'ho dues vegades, va contestar: “Consisteix en fer olor de Déu”. Veient l'estranyesa que va causar la seva resposta, la va aclarir millor explicant aquesta història:

“Un dia Déu va cridar a tres persones i els va regalar a cadascuna un petit flascó que contenia el perfum de la Vida plena i abundant.

La primera, aclaparada per un regal del mateix Déu, va anar corrents a buscar una cadeneta d'or per penjar el petit flascó del seu coll. Això li recordaria a Déu i el tindria sempre present.

La segona persona persona va marxar de pressa cap a casa seva, va vessar el perfum en un recipient i va començar a analitzar la seva composició química fins a obtenir la fórmula. La va aprendre de memòria i va fer que els altres també se l'aprenguessin perquè sabessin en què consistia el perfum de la Vida plena i abundant.

En canvi, la tercera persona va obrir el petit flascó, va buidar el perfum sobre el seu cap i va marxar a perfumar el món”.

Acabada la història, els hi preguntà: “Qui dels tres va deixar de fer olor com a home per fer olor de Déu?”. Els que l'escoltaven van contestar evidentment que el tercer. I ell va afegir: “Doncs en això consisteix viure la fe i ser testimoni: fer olor de Déu”.

(Conte extret del suplement del full parroquial, n.181, de les parròquies de Jafre-Colomés)