DIUMENGE XXXII DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI: 

La saviesa de la vigilància

Aquests darrers diumenges de l'any litúrgic ens inviten a fer balanç. A preparar-nos per estar tothora a punt per quan el Senyor ens cridi. En els evangelis d'aquests dies hi trobem les paràboles anomenades del judici, tretes totes elles del capítol 25 de Mateu. Avui, les deu noies; diumenge vinent, els talents; i, el següent, el judici final.

Les noies que no estaven preparades van sentir com l'Espòs els deia: “no us conec”. I es tancà la porta i no pogueren entrar a les Noces de l'Anyell. Mentre que les noies que estaven a punt entraren a la festa. A les desassenyades els faltà la saviesa de la vigilància. Mentre que les prudents anaven proveïdes de l'oli de l'espera vigilant.

Jesús insisteix en persuadir-nos d'estar preparats i en vigilant espera, com a única manera sàvia de viure la fe. I aquesta saviesa, enllaçada amb la primera lectura, és la que cal cercar amb perseverança, desitjar amb passió, mantenir amb flama viva, i estimar de tot cor. També és la saviesa que ens dóna discerniment, per saber llegir la vida i els seus temps. I a la llum de la fe, saber respondre amb diligència als esdeveniments de cada dia: a les contrarietats i mals de cap, a les nits llargues i fosques, a les vigílies de dol i abatiment, i quan sembla que tot s'esfondra.

Quan això ens passi, pensem que és temps de provisió. Temps d'espera esperançada. Temps de cercar la calma i el silenci. Temps de retrobar-nos i asserenar el nostre cor.

I és, sobretot, temps de pregària nua, per mantenir viva la flama de la llàntia, i l'esperança clara, i la fe lluminosa, i la caritat activa, perquè l'Espòs arribarà.

Enmig d'un món de neguit i impaciència, de presses i trasbalsos, de desbaratament i superficialitat, què n'és de fàcil deixar-se arrossegar pel pendent de les noies sense seny! Demanem al Senyor d'estimar-lo molt, per superar l'espera.