DIUMENGE IV DE DURANT L'ANY

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

   Tú també vols estimbar-lo?

  Des de bon començament la vida pública de Jesús es complicà d'allò més. Diumenge passat, el text evangèlic acabava just amb el silenci expectant de l'assemblea i els ulls de tothom fixos en ell. El relat continua i, avui, els seus paisans el volen estimbar cingle avall. No toleren que en la lectura del volum d'Isaïes hagi omès l'última frase que parla del dia de la "venjança de Déu" contra els seus enemics; ni tampoc que s'atribueixi el "compliment" del missatge alliberador; i, encara menys, que en el seu poble no faci cap dels miracles que d'ell han sentit contar. Jesús, però, els esquiva i se'n va un altre lloc. 

  "Com voleu que parli d'un Déu venjatiu si Déu és Amor i el vostre Pare del cel és tot fidelitat i tendresa? Com voleu que no m'atribueixi la profecia si jo sóc la vostra Bona Nova i he vingut per donar la vista als cecs, l'oïda als sords, la salut als malalts i la vida als qui l'han perduda? Com voleu veure els meus signes si no em creieu?"

  També a voltes sotmetem la fe a l'exigència dels propis capricis; i reivindiquem la venjança divina contra els que no són com nosaltres, ni pensen com nosaltres, ni fan el que ens sembla que haurien de fer. És la temptació de voler fer un Crist a la nostra mida, tancat en els nostres esquemes. Quan això passa, és com voler estimbar Jesús, i ell se'n ha d'anar "a un altre lloc".

   Lliurar-se a Jesús és seguir els seus passos de caritat, com ens recorda sant Pau: llegim avui pausadament la seva carta i sotmetem-nos a un sincer examen de consciència.