DIUMENGE IV DE PASQUA 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

  Som el seu poble

  L'Apocalipsi és el llibre pasqual per excel·lència. I sinó, feu-ne la prova: quan més abatuts us trobeu, quan la foscor sigui més densa, si teniu la sort (i la gràcia!) de llegir amb calma el paràgraf, per exemple, de la segona lectura d'avui, veureu novament l'alba de pasqua. Mireu l'Anyell immaculat, en Ell Déu ens ha eixugat totes les llàgrimes! No ens les estalvia, però ens les eixuga; no ens posa a recer de les tempestes perquè no ens bufetegin l'ànima, però ens acompanya en la prova; no ens evita la xardor del desert, però ens mena vora les fonts d'aigua viva. I ens dóna l'esperança en Déu, l'Abba, (Ga 4,6) perquè puguem sentir en el nostre interior el goig de la salvació.

  A l'evangeli, la figura entranyable del bon pastor, que mena les seves ovelles, escolta la seva veu i per elles dóna la vida, ens fa prendre consciència de la presència pasqual del Senyor. Ens pertoca gaudir-ne, fer-ne eucaristia, sentir-nos comunitat. Ell fa camí amb nosaltres, ens parla, ens guia, ens escolta, és solidari amb totes les nostres necessitats, condueix la vida del seu ramat i participa de totes les nostres vicissituds, penes i alegries, encerts i marrades, prosperitats i adversitats. En una paraula: comparteix la vida del seu poble fins les últimes conseqüències.

  Així, veritablement podem dir que plora amb el qui plora, passa fam amb el famolenc, sofreix amb el sofrent, emmalalteix amb el malat i torna a sotmetre's a la passió amb els torturats, esclaus, martiritzats i víctimes de l'odi, les guerres i la duresa de cor dels homes. És el bon pastor que torna a pujar a la creu. És com el contrapunt de les benaurances, perquè n'aprenguem el camí.

Pol i Clàudia Bernad Fàbrech, de Figueres.

L'enhorabona als seus pares Ramon i Mònica i familiars!