DIUMENGE XIX DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Amb la llàntia encesa

Déu és sempre al costat d'aquells que són més dèbils, dels que sofreixen opressió, dels que són víctimes de la injustícia, i dels que se'ls hi nega un lloc on viure amb dignitat. Per a tots ells Déu ha empenyorat la seva paraula alliberadora. Amb una sola condició: “fiar-se de la promesa”. Confiar que mai no els deixarà. “Sentiu-vos encoratjats”, els diu, que arriba el dia on no hi haurà cap persona aixafada per una altra persona, perquè la seva dignitat i la seva llibertat són “sagrades”.

Fiar-se de la promesa és viure confiats, però vigilant i vetllant sempre, és clar. Que no tenim motius per la temença, ja que hem posat les nostres debilitats i misèries en mans del nostre Pare, i el seu Fill estimat les ha fet seves.

Com n'hem de ser de curosos amb l'espera vigilant, atenta i confiada! I què fàcilment traïm la confiança de Nostramo! Quan ens deixem ensarronar per la riquesa i posem el cor en tot allò que el nostre món cobeja. Quan la niciesa ens fa perdre el cap i ens deixem prendre bous i esquelles en una nit forassenyada. Quan hem perdut la diligència i ja no tenim els llibres al dia per donar-ne compte.

Amb el cos cenyit i els llums encesos: heus aquí, Senyor meu, com voleu que visqui. Amb una gran fidelitat de cor. Amb la responsabilitat de guardar els tresors que m'heu confiat: la fe, l'amor i l'esperança. Guardar-ho i fer-ho créixer, Senyor! Sense que hem deixi vèncer per la son, ni pel cansament, ni m'agafi per sorpresa la vostra “imprevista” arribada. I si em cal no oblidar mai que camino cap a casa vostra, Senyor, tampoc no m'és permès de desatendre mai el compromís de treballar per una terra nova.

Sheila Gómez Luque, de l'Hospitalet de Llobregat.

L'enhorabona als seus pares Alexis i Cristina i familiars!