LA PALEÀPOLIS
Les restes de la Paleàpolis emporitana (Emporion) es troben, com ja hem precisat en altres apartats, sota l'actual poble de Sant Martí d'Empúries. Se sap poca cosa d'aquesta fundació inicial dels foceus. L'única part excavada fins avui és una petita zona, al costat de l'església parroquial, al nord. L'espai excavat és d'uns quatre metres quadrats i forma part d'un “simple solar per edificar que fou ocupat pel cementiri parroquial fins no fa gaires anys”, segons testifica el seu excavador Martín Almagro, qui segueix: “l'estratificació dels seus nivells ens dóna la seguretat plena que, als voltants dels anys 575 aC., els grecs foceus s'establiren en el lloc que, aleshores, era una petita illa...” Un altre autor -Miquel Tarradell- considera que la fundació de la Paleàpolis ha de ser quelcom més antiga, dels volts de l'any 600 aC.
En la part excavada s'hi veuen cinc habitacions delimitades per murs de pedres sense treballar. En l'extrem oriental, perpendicular al mur de l'església, hi aparagué un fragment de muralla de grans carreus escairats de pedra sorrenca. És un aparell que ens fa pensar en les muralles romanes de Barcelona o Girona. Almagro afirmà, però, que la muralla és grega.
Vora el mur de l'església, prop de l'absis, l'excavació descobrí el basament d'una torre de planta circular. El seu mur es manté en una alçada de 2,50 metres; l'aparell és en bona part cobert per una capa d'arrebossat antic. És de pedres sense treballar trabades amb ferma argamassa, amb trossos de terrissa i de paviment grecs o romans, entremig. A la seva banda de migdia és visible la base d'una obertura feta amb carreus escairats de pedra sorrenca. Aquesta torre pertanyia, probablement, a les defenses de la primitiva capital comtal de l'Alta Edat Mitjana.
S'ha dit que la Paleàpolis degué ser acròpolis i l'arsenal de la ciutat grega posterior, de terra ferma (la “Neàpolis”). Potser sota l'església de Sant Martí es trobarien les restes del temple d'Artemis Efèsia que, segons Estrabó, hi havia a Empúries. D'altra banda és evident que el lloc estigué sempre poblat. La ceràmica romana apareix superficialment arreu del turó. En reformar o construir algunes cases actuals aparegueren notables vestigis d'època hel·lenística i romana, entre els quals un gran capitell jònic, un relleu amb dues esfinxs i una gran ara, objectes datables al segle II aC.
