La Iconografia
Divendres, 14 de desembre de 2007
LA ICONOGRAFIA DELS PRIMERS CRISTIANS
La iconografia dels primers cristians, en dibuix, verbal o escrita, és l'expressió de la seva fe. La cultura vigent era la grega (fins al segle IV es va parlar grec). Aquesta tenia una gran riquesa d'icones per expressar la vida dels deus que ells mateixos havien creat. Els cristians també expressaven la seva fe i ho feien dintre el context cultural de l'època, adoptant els signes pagans, però, fent-ne una altra lectura.
Trobem, per exemple, una aguileta o un paó, esculpit o gravat. En signe pagà és la victòria sobre la mort, la mort és decebadora; creien que la carn d'aquests animals no es consumia, aleshores els servia per representar la mort i la immortalitat. Els cristians accepten aquest símbol, però, sempre fent-ne una altra lectura: el cos humà mort, però per el cristià la mort és la continuitat de la vida.
L'heura era signe d'immortalitat. Els cristians l'adopten per expressar també l'immortalitat.
La creu mai fou utilitzada pels primers cristians, usaven com a símbol l'àncora.
Una palma o una corona es donava al guanyador d'una cursa. Al màrtir se li dóna una palma o una corona o bé les dues juntes. El màrtir donava gratuïtament la vida per defensar la seva fe, era un guanyador.
El xai i el pastor eren signe de pau. L'anyel és, pels cristians, símbol de l'ànima salvada que pastura prop del Pare (pastor), sense cap dels perills mundans, i així ... podriem numenar-ne molts més..
(Resum de la conferència donada pel Dr. Josep M. Nolla, de la Universitat de Girona, a l'església de Sant Martí d'Empúries, el dia 14 de desembre de 2007, per Dolors Figueras Pi).
