DIUMENGE VII DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

Cridats a la santedat

Continuem dins del sermó de la muntanya, on arribem a sentir dels llavis de Jesús la invitació més imponent i agosarada: “Sigueu perfectes com el vostre Pare celestial és perfecte”. 

Si el Verb no s'hagués fet home en Jesús de Natzaret, no ens podríem creure aquesta crida. Però, ara que el fill de Maria ha experimentat en la seva carn les nostres flaqueses i sap prou bé quin peu calcem, no només ens l'hem de creure sinó que l'hauríem de gravar dins el nostre cor.

Mireu d'imitar Déu, ens diu. El seu comportament fidel, irreprotxable, amorós i ple de bondat. Com els bons fills que imiten el seu Pare.

El nostre mal, però, és que estem tan familiaritzats a escoltar aquesta frase que ja no ens fa ni fred ni calor. Hem après a no deixar-nos sorprendre i ens quedem quiets, com anestesiats, sense fer la més mínima reacció. Deixem que soni, que la repeteixi unes quantes vegades el mossèn en el sermó, i que resti flotant per l'aire, colpejant els capitells de les columnes, fins a perdre el seu ressò i el seu sentit.

Si no ens prenem seriosament la vocació cristiana i no hi posem tota la intensitat i l'exigència que comporta el seguiment de Crist, no som dignes de portar el seu nom. Ens hem equivocat de fe si anem fent la viu viu, procurant de ser bones persones, de no fer mal als altres, i anar tirant com fa tothom, per no cridar l'atenció ni sortir de la norma.

No ens n'adonem de la nostra covardia? Per què ens fa por el camí de la santedat? Que no volem veure que seguir els passos de Jesús és insòlitament extraordinari i que va molt més enllà del que fa tothom? Tornem-nos a llegir, poc a poc, l'evangeli i tant de bo que per dins alguna cosa ens fes mal.