« anterior | Diumenge, Desembre 19 2010 | següent » |
---|
Key 1
Avui és Diumenge, el Dia del Senyor
DIUMENGE IV D'ADVENT Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue. Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa. La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.
* * * * * COMENTARI: Abandonar-se a l'estil de Déu La fe en Déu ha de ser, sobretot, obedient. Entrega amorosa al seu projecte. Confiança plena en l'obra de l'Esperit Sant. Acceptació total, decidida i per amor de l'Amor de Déu, sense demanar-li comptes, sense exigir explicacions. Encara que no ho entenguem. Encara que ens causi dolor. Encara que allò que ens demani superi les nostres forces. O trenqui els nostres esquemes. Som a les portes de Nadal i, per viure de cor el seu misteri, ens cal fer aquest pas: obrir-nos a la voluntat de Déu i confiar-hi de tot cor, fins a entregar-hi la vida. Confiadament i només per amor. La litúrgia de la Paraula d'avui ens hi vol ajudar: d'una banda, hi trobem la resposta a Déu del rei Acaz, vacil·lant i poruga. De l'altra, Josep i Maria, dos humils personatges, que posen a les mans de Déu, enterament, la seva vida. El rei no es refia de Déu i la seva fe vacil·lant el porta a cercar les seguretats humanes. ES resisteix a creure en les promeses divines i busca el suport de les proteccions terrenals. Maria es lliura completament a l'obra de l'Esperit Sant. Amb una paraula que ho inclou tot: “fiat!”. Es faci. Josep renuncia a resoldre la situació per la via humana i s'entrega del tot al projecte misteriós de Déu. Amb obediència i silenci: “complint el que l'àngel del Senyor li havia manat”. Fou necessari que els esposos de Natzaret renunciessin als seus plans de vida de família i es lliuressin sense reserva al projecte de Déu, malgrat que no el poguessin comprendre, perquè la promesa de Déu es pogués realitzar. I el Fill de Déu es fes home. I la plenitud de la gràcia es vessés amb sobreeiximent sobre la humanitat. I comencés la era nova “plena de gràcia i de veritat”. Ara a l'Església li pertoca abandonar-se a l'estil de Déu, i viure la fidelitat de la fe obedient, perquè el poder de l'Esperit Sant pugui actuar “sorprenentment” en l'obra de l'anunci de la Bona Nova. |