Diumenge, Gener 17 2010

Esdeveniment
« anteriorDiumenge, Gener 17 2010següent »
Key 1

Avui és Diumenge, el Dia del Senyor

Dades de l'esdeveniment
Tipus: 
Celebració
Data: 
17/01/2010 - 12:00

 

DIUMENGE II DE DURANT L'ANY

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

 

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

   Que no ens falti el vi bo

   Si mancà el beure, quantes coses no faltarien a la boda de Canà! La mare de Jesús, però, només intervé perquè "s'acabava el vi". Calia anunciar l'arribada de l'espòs, encara que "no hagués arribat la seva hora", perquè "creguessin en ell".

   La nova trobada de Déu amb el seu poble ja no pot ser una llei basada en el temor del càstig, ni un codi escrit en taules de pedra, com les piques buides destinades a les purificacions rituals. Des d'ara, caldrà que tothom sàpiga que la nova Aliança són les noces anunciades de temps pel profeta Osees i pel Tercer Isaïes, de la primera lectura d'avui: "El teu Déu estarà content de tenir-te com el nuvi està content de tenir la núvia"

   En la trobada del Fill de Déu amb la humanitat ja mai més no hi faltarà el vi millor, i la festa d'una boda serà el paradigma més escaient. La tristesa de la submissió, la por i la buidor donaran pas a l'alegria de la trobada personal, a la joia del diàleg íntim, a la llibertat de l'amor sublim.

   Ens ho creiem o no, Déu per a nosaltres només vol ser una festa! Per això ha fet la bogeria de donar-nos l'Esperit Sant. I amb el Paràclit ens han arribat els dons, que tenen en Ell l'origen i es reparteixen a cadascú com a ell li sembla, a condició que es posin al servei del bé comú.

   Hi ha un do, però, que amb el bon vi tots hem rebut: és el vi de l'alegria, que hauríem de portar sempre a flor de llavis. Les nostres comunitats haurien de distingir-se per ser alegres, rialleres, joioses. I viure sempre contents, com en les noces.