DIUMENGE XXVII DE DURANT L'ANY 

Missa a les 12 del migdia, cantada pels assistents i amb acompanyament d'orgue.

Com sempre, us agraïm la vostra participació molt valuosa.

La comunitat cristiana de Sant Martí d'Empúries dóna la benvinguda i rep amb joia a tots i a cadascun dels visitants i participants de qualsevol nacionalitat i religió.

                                                   *  *  *  *  *

COMENTARI:

La duresa de cor

En el llenguatge poètic del Gènesi trobem Déu preocupat per la soledat de l'home que, ni en totes les meravelles de la creació que desfilen davant d'ell, ni en mig de la fascinació i el domini sobre la naturalesa creada, ha trobat qui fos capaç d'ajudar-lo i de fer-li companyia. Només davant de la dona l'home és capaç d'expressar les seves primeres paraules de comunió profunda, d'admiració, d'amor i poesia: Os dels meus ossos i carn de la meva carn.

El pla de Déu sobre l'home i la dona, iguals en dignitat, és que es realitzin plenament en la donació mútua dins del matrimoni, pel goig recíproc i la comunió indissoluble. És un projecte d'amor i de vida, de joia i harmonia, de participació de la divinitat, de la seva llum, de la seva plenitud i de la seva glòria. Com n'és de clar que la humanitat només avança i es realitza enterament quan es relaciona amb respecte i amor amb l'altre... i, especialment, quan es relaciona amb l'Altre!

Però, homes i dones, perquè som tan durs de cor, una vegada i una altra, s'entesten en la seva soledat, en la seva autodestrucció. Prou bé sabem que no és possible la veritable felicitat sense compartir-la. Que separar-se del projecte del Creador equival a trobar-se amb el cor de pedra, insensible, bloquejat.

Jesús, germà nostre, avui ens torna a cridar a retornar a l'ideal del principi: ens posa davant d'un nen perquè amb la seva mateixa candidesa i confiança rebem el seu Regne. Es fa càrrec de les nostres febleses. Ens renya si gosem jutjar ningú. I ens demana confiança. Perquè coneix el fons del nostre cor i mai no deixa d'estimar-nos.

Carla Soldevila Espejo, de Sabadell.

L'enhorabona als seus pares Daniel i Elianne i familiars!